L’APMA CONSIDERA QUE S'HA D'EXCLOURE LA INCINERACIÓ COM A SISTEMA ACCEPTABLE DE TRACTAMENT DELS RESIDUS.
L’APMA CREU QUE EL FET DE TRIAR VALLCARCA COM A POSSIBLE UBICACIÓ D’UNA PLANTA INCINERADORA ÉS UNA MOSTRA MÉS DE RECESSIÓ EN LA POLITICA AMBIENTAL DEL PAÍS.
Volem comunicar el nostre posicionament davant l’imminent acord polític per a la construcció d'una nova incineradora de residus. La nova planta, que cremaria una part dels residus municipals generats a l'àrea metropolitana de Barcelona, tindria una capacitat de 450.000 tones, i entraria en servei el segon semestre del 2013.
Volem posicionar-nos públicament abans de l'aprovació inicial del programa metropolità de tractament de residus, en el proper ple del mes de juliol. Aquest pla deixa ben clar que hi haurà una nova planta incineradora. Una de les possibles ubicacions és Vallcarca (Sitges), en una zona exclosa del parc del Garraf degut a la presència de la fàbrica de ciment. Malgrat això, Vallcarca és just al cor de l’espai natural del Garraf i al bell mig de la part marina de la Xarxa Natura 2000 corresponent a les Costes del Garraf.
Abans de cap altra consideració, volem deixar ben clara la nostra aposta vers la reducció, el reciclatge i la recuperació de residus. Els tractaments finalistes (abocadors i incineradores) haurien de ser la darrera opció, quan tota la resta ja haguessin estat explotades al màxim, que definitivament no és el cas actualment. Aquest posicionament, que hem anat defensant reiteradament, ja va portar a foragitar el fantasma de la incineració que va planar pel nostre territori fa més de deu anys.
Incinerar suposa emetre i dispersar a l'atmosfera gasos que contenen metalls pesants (plom, cadmi, mercuri) i gasos organoclorats com les dioxines, furans, àcids, etc.
Les darreres evidències científiques, com ara la classificació de les dioxines dins del grup de substàncies declarades com a cancerígens provats, per part de l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), així com les regulacions europees dels nivells d'emissió, cada vegada més restrictives, o els mateixos criteris i recomanacions sobre prevenció de la salut i del medi ambient, evidencien que l'impacte de la incineració de residus per al medi ambient i la salut humana és inacceptable.
Tot i l’aplicació de les més modernes tecnologies, la combustió de residus continua generant i concentrant tòxics. A banda de les emissions a l'atmosfera, la incineradora produiria anualment entre 135.000 i 180.000 tones de residus perillosos, pels quals caldria trobar abocadors. Les millors tècniques d'abocament i d'inertització no eviten que les cendres i escòries suposin un perill de contaminació de les reserves d'aigua subterrània i amenacin, alhora, el medi ambient i la salut. A més, els abocadors més propers de la nostra comarca estan arribant al seu límit i aviat s’hauran de clausurar.
A més, l'aprofitament energètic que s’aconsegueix és inferior a l’estalvi que s’obtindria reciclant-los i per tant aquesta mesura agreujaria el canvi climàtic.
Creiem que la manca d'abocadors es pot abordar amb polítiques decidides d'informació i educació, mesures econòmiques incentivadores per a ciutadans i municipis, sistemes eficients de recollida selectiva (com el sistema porta a porta) i altres mecanismes de gestió que orientin correctament els fluxos de residus cap al tractament més adequat. Mesures que han de venir acompanyades de dotacions pressupostàries conformes a la seva importància. Ens oposem a la decisió de destinar 200 milions d'euros a la incineradora, prop del 70% del pressupost destinat al programa de gestió de residus.
Incinerar suposa destruir materials encara aprofitables i accentuar així l'esgotament i la deficient gestió dels recursos naturals del planeta. La incineració, especialment, obstaculitza el desenvolupament d'altres sistemes alternatius, molt més adequats per al medi ambient: la reducció en origen, la reutilització, la recollida selectiva i el reciclatge. Aquestes han de ser actualment les prioritats de qualsevol política de gestió de residus.
Considerem, per tant, que s'ha d'excloure la incineració com a sistema acceptable de tractament dels residus. No té sentit parlar d’aquesta qüestió fins que la resta d’opcions preferibles ambiental, social i econòmicament estiguin exhaurides. No és el cas. A l’entitat metropolitana de Barcelona només es recullen selectivament el 30% dels residus, quan a Catalunya hi ha molts municipis que han situat aquest nivell per sobre del 75%.
La ubicació proposada és coherent amb el fet de voler allunyar una instal·lació tant contaminant dels nuclis de població. També és coherent amb la història de l’espai natural del massís del Garraf, on fa 35 anys l’Ajuntament de Barcelona va decidir ubicar un dels abocadors més grans d’Europa. La història es repeteix. L’APMA exigeix als Ajuntaments de la comarca i al Consell Comarcal del Garraf un posicionament contrari a la ubicació d’aquesta instal·lació a la comarca.
Finalment, ens adherim al manifest “La incineració embruta el futur de la gestió dels residus metropolitans”, fet públic el passat mes de maig per les entitats, Ecologistes en Acció, Depana i Greenpeace. També ens adherim a la Plataforma de Reducció de Residus que des de la Federació d’Ecologistes de Catalunya està impulsant campanyes de conscienciació i denuncia de l’orientació nefasta de la gestió dels residus a Catalunya.
Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA)
